Jo com a coach de nens

Aspectes a tenir en compte:

Ha de ser el nen/a que accepti tenir la relació de coaching, ha de ser voluntari i sense forçar res.

El tracte de confidencialitat el tinc amb ell, a excepció de que consideri d’especial importància compartir-ho amb els pares. Més aviat convido al nen a explicar-ho. (Si ho expliqués tot als pares contra la voluntat del nen, la propera sessió no obriria boca i a més es un dels principis de les relacions de coaching).

El que es treballa normalment son emocions estancades: si sovint està trist, apàtic, enfadat, ultrasensible…Que el fa estar així…des de quan…

Amb els pares o tutors estic en contacte per compartir si s’evidencien canvis, si el nen ve de gust, si està millor, si ha fet alguna acció,  si ha compartit el que li passa…(si es troba convenient també em poso en contacte amb el tutor/a de l’escola per fer un seguiment).

Es a partir de 8 anys per que considero que ja es pot parlar amb ells d’emocions, del que senten, com viuen algunes situacions noves…que necessiten…

 

ma-amb-cors

 

 

Leave a Comment