Els millors coachs: el pares

Escric des de la meva opinió i des de l’experiència i coneixements que tinc com a coach i com a mare.

Els millors coachs que pot tenir un nen haurien de ser les persones que per ell son més importants, família propera, mestres…ells són el que el poden motivar o desmotivar per que per ell són la seva referència.

Compte amb la sobreprotecció, de vegades en contrària a la motivació, es fa amb la millor intenció, però la criatura pot rebre el missatge “no en sóc capaç” o “no serveixo per”…

També compte en com diem les coses, com utilitzem el verb “ésser”, com és de diferent un “tu ets tonto” o “en aquesta ocasió no has fet això bé”, la primera expressió generalitza, és una sentència: tu ets tonto, sempre ets tonto i en tot el que fas ets tonto, la segona expressió concreta: en aquesta ocasió, en aquest cas…t’has equivocat, en una propera ocasió ho faràs millor. A més a més, també podríem preguntar que t’ha passat i que pots fer per que no es repeteixi…qué necessites?…

Com seria parlar amb ells des de la confiança: tu pots,( i si aquesta vegada no ha sortit bé, a la propera), t’ho mereixes, ets important per nosaltres…exigir depenen de l’esforç que hi posa el nen, si a un nen li ha costat treure un notable, es molt bona nota, no exigim un excel•lent… ja que el desmotivarà (missatge rebut: per molt que m’esforço mai estan contents).

“la gent té problemes per les limitacions apreses en la infantesa.
L’objecte del trànsit es relaxar aquestes limitacions dels marcs de referència habituals per permetre que la vasta reserva de potencialitats pugui operar”

Milton Erickson (pare de l’hinopsis)

“Si en front d’una família, poguessin aconseguir només que es miressin realment els uns als altres, que realment es toquessin i s’escoltessin, hauran mogut el pèndol en direcció a un nou començament”

Virginia Satir

 

familia-peus-llit

 

Leave a Comment