Jo com a coach de nens

Aspectes a tenir en compte:

Ha de ser el nen/a que accepti tenir la relació de coaching, ha de ser voluntari i sense forçar res.

El tracte de confidencialitat el tinc amb ell, a excepció de que consideri d’especial importància compartir-ho amb els pares. Més aviat convido al nen a explicar-ho. (Si ho expliqués tot als pares contra la voluntat del nen, la propera sessió no obriria boca i a més es un dels principis de les relacions de coaching).

El que es treballa normalment son emocions estancades: si sovint està trist, apàtic, enfadat, ultrasensible…Que el fa estar així…des de quan…

Amb els pares o tutors estic en contacte per compartir si s’evidencien canvis, si el nen ve de gust, si està millor, si ha fet alguna acció,  si ha compartit el que li passa…(si es troba convenient també em poso en contacte amb el tutor/a de l’escola per fer un seguiment).

Es a partir de 8 anys per que considero que ja es pot parlar amb ells d’emocions, del que senten, com viuen algunes situacions noves…que necessiten…

 

ma-amb-cors

 

 

Els millors coachs: el pares

Escric des de la meva opinió i des de l’experiència i coneixements que tinc com a coach i com a mare.

Els millors coachs que pot tenir un nen haurien de ser les persones que per ell son més importants, família propera, mestres…ells són el que el poden motivar o desmotivar per que per ell són la seva referència.

Compte amb la sobreprotecció, de vegades en contrària a la motivació, es fa amb la millor intenció, però la criatura pot rebre el missatge “no en sóc capaç” o “no serveixo per”…

També compte en com diem les coses, com utilitzem el verb “ésser”, com és de diferent un “tu ets tonto” o “en aquesta ocasió no has fet això bé”, la primera expressió generalitza, és una sentència: tu ets tonto, sempre ets tonto i en tot el que fas ets tonto, la segona expressió concreta: en aquesta ocasió, en aquest cas…t’has equivocat, en una propera ocasió ho faràs millor. A més a més, també podríem preguntar que t’ha passat i que pots fer per que no es repeteixi…qué necessites?…

Com seria parlar amb ells des de la confiança: tu pots,( i si aquesta vegada no ha sortit bé, a la propera), t’ho mereixes, ets important per nosaltres…exigir depenen de l’esforç que hi posa el nen, si a un nen li ha costat treure un notable, es molt bona nota, no exigim un excel•lent… ja que el desmotivarà (missatge rebut: per molt que m’esforço mai estan contents).

“la gent té problemes per les limitacions apreses en la infantesa.
L’objecte del trànsit es relaxar aquestes limitacions dels marcs de referència habituals per permetre que la vasta reserva de potencialitats pugui operar”

Milton Erickson (pare de l’hinopsis)

“Si en front d’una família, poguessin aconseguir només que es miressin realment els uns als altres, que realment es toquessin i s’escoltessin, hauran mogut el pèndol en direcció a un nou començament”

Virginia Satir

 

familia-peus-llit