Com s’ha de formular correctament un objectiu ?

ESTRATÈGIA D’OBJETIUS SEGONS LA PNL

La nostra neurologia no entén de lo abstracte i quan més dispers és un pla, més difícil de realitzar és. És per això que per a que un objectiu augmenti les possibilitats de ser realitzable ha d’estar formulat de la manera més concreta possible, de manera que la nostra neurologia ho entengui i es pugui focalitzar en el que exactament volem aconseguir. La PNL diu que per a que la nostra neurologia ho entengui, per tant, ha de seguir els següents punts:

 

POSITIU

La nostra neurologia no processa el “NO”, és per això que l’enunciat de l’objectiu ha d’estar expressat en positiu, en el que SÍ que volem realitzar.

 

CONCRET

Quan més concret sigui millor, d’aquesta manera ens el podrem imaginar, ja que la nostra neurologia no sap per on començar quan generalitzem massa

Metaobjectiu:

L’objectiu ha de ser d’una mida apropiada.  A vegades , tot i estar formulat de forma correcta, un objectiu és massa gran. En aquest cas, s’haurà de dividir en varis objectius més petits i assequibles.

Un problema és un objectiu mal formulat.

 

CONTEXTUALITZAT

És important que posem en context l’objectiu per fer-lo encara més específic. Ubicar-lo en el temps/espai.  Ens pot ajudar respondre les preguntes “AMB QUI?”, “ON?”, “QUAN?”, “DE QUINA MANERA?”.

 

AUTORESPONSABILITZAT

L’objectiu ha de dependre de tu al 100%. Si no és el cas, t’has de centrar llavors en la part de l’objectiu que SÍ que depèn de tu.

 

ECOLÒGIC

Aquest filtre té a veure amb l’entorn i amb mi mateix. En  com afectarà l’objectiu al meu entorn i a la meva vida. Tenir en compte qui o què m’envolta i al que jo estic renunciant per assolir l’objectiu. Per tant seria anticipar-me als possibles impactes que tindrà assolir l’objectiu.

 

LES DECISIONS LES PRENS TU. TU SAPS EL QUE ET CONVÉ

Hi ha moments en la vida de cadascú que s’ha de prendre una decisió per tirar endavant. Pot ser per que som joves i estem decidint el nostre futur, o per que ens ha canviat la vida i ens hem d’adaptar a noves situacions.

El millor a que es pot dedicar una persona es allò que li agrada, allò que li és fàcil, el que faria sense cobrar. Així li és més fàcil, el temps i l’esforç que li dedica no se li fa pesat perquè ho gaudeix i com que se li dóna bé segur que es nota en el resultats.

Com una persona pot saber a que s’hauria de dedicar si realment vol ser feliç i no complicar-se la vida?

Fent-se aquestes preguntes:

  1. Què m’agrada fer? Què faig en el meu temps lliure?
  2. Quins talents/habilitats naturals tinc? Què se’m dona bé fer? En que em demanen ajuda els altres?
  3. Què puc fer jo per fer un món millor? Què necessita el mon o la vida de la gent?

 

NO ENS COMPLIQUEM I SOBRETOT TRIEM EL QUE VOLEM FER  NOSALTRES, NO EL QUE ELS ALTRES VOLDRIEN QUE FESSIM.

 

 

 

 

 

 

Qué t’impedeix passar a l’acció?

Cada persona es un món, cada persona es  única i completa, amb les seves experiències, coneixences, sentiments, pensaments…tots som diferents i alhora molts semblants.

He triat unes altres frases per reflexionar sobre els nostres impediments, sobre el que ens impedeix avançar a la fita, a la felicitat, hi haurà lectors que els hi ressonarà molt  i a altres que no tant però segur que us aportaran alguna cosa.

Hi han varies emocions que ens poden paralitzar: l’ira, l’orgull, la rancúnia, l’odi…però en aquesta ocasió només citaré unes frases sobre la por, n’hi ha moltes…jo només he triat les que m’han ressonat més a mi.

Quan es tem a algú és perquè a aquest algú li hem concedit poder sobre nosaltres (Hermann Hesse)

A res de la vida se li ha de témer, només se la de comprendre. (Marie Curie)

A L’únic que hem de témer, és a la por com a tal (Franklin D. Roosevelt)

La por sempre està disposta a veure les coses pitjor del que són (Tito Livio)

Les coses a les que vostè té por són invencibles, no per la seva naturalesa, sinó per la forma en que vostè les veu (Jewel Kiltcher)

L’experiència de superar la por es increïblement deliciosa (Bertrand Arthur William Rusell)

Aquest vídeo, a mi m’agrada molt i va sobre la por, espero que us agradi.:)

 

Coach versus Psicòleg

Una altra pregunta freqüent…

I aquí seré breu, jo no sóc psicòloga, i per tant no puc opinar gairé, crec que una de les diferències principals es que els coachs invitem a que els nostres clients trobin ells mateixos les solucions, ja que són ells  els que es coneixen millor i els psicòlegs tenen un coneixement més ampli dels comportaments humans i treballen més des d’aquests coneixements.

Es el client qui ha de valorar que li pot anar millor, segurament hi han casos que es més convenient un psicòleg i d’altres un coach. Inclús la interacció entre els  dos podria anar bé en algún cas.

Si un procés s’estanca o no evoluciona pensa si t’ aniria bé un canvi de professional.

 

Ara vaig a fer d’advocat del diable…

Fa poc vaig anar a un sopar d’antigues alumnes de primària i allà ens varem trobar amigues que feia temps que no ens veiem, i lo típic que preguntes que fas, a que et dediques… i una d’elles em va preguntar: i tu Cris, que fas?, li vaig explicar que em dedicava al Coaching i  em va dir: ara vaig a fer d’advocat del diable… això de fer coaching no és com que vas a explicar els teus problemes, et sents escoltat  i pagues i ja està?… això no ho pots fer amb amigues i sense pagar?… més o menys va anar així… i li agraeixo molt aquest comentari per qué segurament no és l’única persona que ho pensa i em serveix per  poder explicar-ho en aquest article.

És una gran sort i molt recomanable poder  explicar a les nostres amistats tot alló que és important per nosaltres, els nostres projectes, il.lusions, estats d’ànims, tristeses, problemes… el fet d’explicar i sentir-nos escoltats ens fa sentir bé, acompanyants, compresos, reconfortats i alleugerats  (qui té un amic, té un tresor)  … i l’escolta si, es una part molt important del coaching, però també  es més coses:

  • es que el client t’expliqui com se sent i com es vol sentir (estat actual i estat desitjat), que concreti un objectiu.
  • que faci  un viatge a seu interior: valors, creences, capacitats, recursos…
  • que esbrini que  li fa falta per arribar a l’estat desitjat.
  • explorar quins entrebancs  troba pel camí, quines creences el limiten.
  • el coach podrà utilitzar les tècniques que trobi més adequades en cada cas, poden ser les preguntes, visualitzacions, reimprontes…
  • concretar un pla d’acció per arribar a l’objectiu, posar data a uns microobjetius…
  • fer un seguiment i bon acompanyament, apoderar  al client per que Ell/a  POT
  • és molt important tant pel client com  pel coach que tot el procés es faci amb total confiança.
  • el coach acompanyarà amb atenció i amorositat i  també confrontarà si és necessari.
  • si el client no està content amb l’evolució del procés de coaching és bo que ho faci saber al coach per tal de modificar el que calgui el més aviat possible.

El Coaching és veure (creure en) a la persona, es fer aflorar  totes les seves capacitats i recursos, fer front a les seves limitacions  i acompanyar-lo cap a l’èxit (a la seva situació desitjada, sigui personal o professional).

El coach no aconsella per que no sap el que és millor per al client, només el client ho sap.

 

 

mans-ajuda