Jo com a coach de nens

Aspectes a tenir en compte:

Ha de ser el nen/a que accepti tenir la relació de coaching, ha de ser voluntari i sense forçar res.

El tracte de confidencialitat el tinc amb ell, a excepció de que consideri d’especial importància compartir-ho amb els pares. Més aviat convido al nen a explicar-ho. (Si ho expliqués tot als pares contra la voluntat del nen, la propera sessió no obriria boca i a més es un dels principis de les relacions de coaching).

El que es treballa normalment son emocions estancades: si sovint està trist, apàtic, enfadat, ultrasensible…Que el fa estar així…des de quan…

Amb els pares o tutors estic en contacte per compartir si s’evidencien canvis, si el nen ve de gust, si està millor, si ha fet alguna acció,  si ha compartit el que li passa…(si es troba convenient també em poso en contacte amb el tutor/a de l’escola per fer un seguiment).

Es a partir de 8 anys per que considero que ja es pot parlar amb ells d’emocions, del que senten, com viuen algunes situacions noves…que necessiten…

 

ma-amb-cors

 

 

Passar a l’acció

He triat unes frases célebres per reflexionar sobre la importància de que si volem un canvi en les nostres vides cal passar a l’acció:

Quan l’objectiu et sembli difícil, no canviïs d’objectiu, busca un nou camí per arribar-hi (Confucio)

Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix (Einstein)

Si ja saps el que has de fer i no ho fas, aleshores estàs pitjor que abans (Confucio)

El que vol fer quelcom aconseguirà un mitja, el que no, una excusa (Stephen Dolley)

flor

Crec que no cal afegir gaire més, Són d’una saviesa infinita…

Pot ser no és fàcil … però no impossible i tú pots fer realitat el canvi.

Animo a qui vulgui fer-ho a que es repeteixi aquestes frases, i se les deixi sentir en les emocions, en el seu interior, no en la ment…espero que vosaltres mateixos trobeu alguna resposta.