Coach versus Psicòleg

Una altra pregunta freqüent…

I aquí seré breu, jo no sóc psicòloga, i per tant no puc opinar gairé, crec que una de les diferències principals es que els coachs invitem a que els nostres clients trobin ells mateixos les solucions, ja que són ells  els que es coneixen millor i els psicòlegs tenen un coneixement més ampli dels comportaments humans i treballen més des d’aquests coneixements.

Es el client qui ha de valorar que li pot anar millor, segurament hi han casos que es més convenient un psicòleg i d’altres un coach. Inclús la interacció entre els  dos podria anar bé en algún cas.

Si un procés s’estanca o no evoluciona pensa si t’ aniria bé un canvi de professional.

 

Els millors coachs: el pares

Escric des de la meva opinió i des de l’experiència i coneixements que tinc com a coach i com a mare.

Els millors coachs que pot tenir un nen haurien de ser les persones que per ell son més importants, família propera, mestres…ells són el que el poden motivar o desmotivar per que per ell són la seva referència.

Compte amb la sobreprotecció, de vegades en contrària a la motivació, es fa amb la millor intenció, però la criatura pot rebre el missatge “no en sóc capaç” o “no serveixo per”…

També compte en com diem les coses, com utilitzem el verb “ésser”, com és de diferent un “tu ets tonto” o “en aquesta ocasió no has fet això bé”, la primera expressió generalitza, és una sentència: tu ets tonto, sempre ets tonto i en tot el que fas ets tonto, la segona expressió concreta: en aquesta ocasió, en aquest cas…t’has equivocat, en una propera ocasió ho faràs millor. A més a més, també podríem preguntar que t’ha passat i que pots fer per que no es repeteixi…qué necessites?…

Com seria parlar amb ells des de la confiança: tu pots,( i si aquesta vegada no ha sortit bé, a la propera), t’ho mereixes, ets important per nosaltres…exigir depenen de l’esforç que hi posa el nen, si a un nen li ha costat treure un notable, es molt bona nota, no exigim un excel•lent… ja que el desmotivarà (missatge rebut: per molt que m’esforço mai estan contents).

“la gent té problemes per les limitacions apreses en la infantesa.
L’objecte del trànsit es relaxar aquestes limitacions dels marcs de referència habituals per permetre que la vasta reserva de potencialitats pugui operar”

Milton Erickson (pare de l’hinopsis)

“Si en front d’una família, poguessin aconseguir només que es miressin realment els uns als altres, que realment es toquessin i s’escoltessin, hauran mogut el pèndol en direcció a un nou començament”

Virginia Satir

 

familia-peus-llit

 

Ara vaig a fer d’advocat del diable…

Fa poc vaig anar a un sopar d’antigues alumnes de primària i allà ens varem trobar amigues que feia temps que no ens veiem, i lo típic que preguntes que fas, a que et dediques… i una d’elles em va preguntar: i tu Cris, que fas?, li vaig explicar que em dedicava al Coaching i  em va dir: ara vaig a fer d’advocat del diable… això de fer coaching no és com que vas a explicar els teus problemes, et sents escoltat  i pagues i ja està?… això no ho pots fer amb amigues i sense pagar?… més o menys va anar així… i li agraeixo molt aquest comentari per qué segurament no és l’única persona que ho pensa i em serveix per  poder explicar-ho en aquest article.

És una gran sort i molt recomanable poder  explicar a les nostres amistats tot alló que és important per nosaltres, els nostres projectes, il.lusions, estats d’ànims, tristeses, problemes… el fet d’explicar i sentir-nos escoltats ens fa sentir bé, acompanyants, compresos, reconfortats i alleugerats  (qui té un amic, té un tresor)  … i l’escolta si, es una part molt important del coaching, però també  es més coses:

  • es que el client t’expliqui com se sent i com es vol sentir (estat actual i estat desitjat), que concreti un objectiu.
  • que faci  un viatge a seu interior: valors, creences, capacitats, recursos…
  • que esbrini que  li fa falta per arribar a l’estat desitjat.
  • explorar quins entrebancs  troba pel camí, quines creences el limiten.
  • el coach podrà utilitzar les tècniques que trobi més adequades en cada cas, poden ser les preguntes, visualitzacions, reimprontes…
  • concretar un pla d’acció per arribar a l’objectiu, posar data a uns microobjetius…
  • fer un seguiment i bon acompanyament, apoderar  al client per que Ell/a  POT
  • és molt important tant pel client com  pel coach que tot el procés es faci amb total confiança.
  • el coach acompanyarà amb atenció i amorositat i  també confrontarà si és necessari.
  • si el client no està content amb l’evolució del procés de coaching és bo que ho faci saber al coach per tal de modificar el que calgui el més aviat possible.

El Coaching és veure (creure en) a la persona, es fer aflorar  totes les seves capacitats i recursos, fer front a les seves limitacions  i acompanyar-lo cap a l’èxit (a la seva situació desitjada, sigui personal o professional).

El coach no aconsella per que no sap el que és millor per al client, només el client ho sap.

 

 

mans-ajuda